Descripció del moment de psicomotricitat

Descriure una narració fruit d’una observació d’aula real o passada, amb el màxim de detall possible. 

Aquesta descripció és del moment d'expressivitat motriu a la meva aula (2 i 3 anys); els noms que apareixen són ficticis.

A les deu i mitja els infants es posen de peus en una fila horitzontal i la mestra els hi demana: “Esteu preparats?” i els diu: “a veure quina força teniu”. La mestra  alhora que fa un gest de força amb els braços va mirant com fan els infants els gestos i moviments de força. Na Sara fa força amb els braços, posant-los cap a munt i fa un gest amb la cara de força. Aleshores la mestra diu: “Preparats... a la de una, dos i tres!” que és la senyal que reben els infants per tirar la torre. Na Sara corre cap a la torre amb els braços estesos i empeny la barrera. Va cap a les espatlleres i agafa l’extrem de la corda vermella que hi ha amarrada a la part superior de l’espatllera. Amb un extrem de la corda a la mà la tensa i parla amb una nena que hi ha a la caseta. La nena baixa de la caseta i agafa l’altra corda també per l’extrem. Les dues estiren la corda, salten i es llancen al matalàs que hi ha davant d’elles (baix les espatlleres) al mateix temps que van dient: “salta, salta!”. Repeteix moltes vegades aquesta expressió sempre amb un to de veu elevat i amb un somriure al rostre. Arriba una altra nena que agafa la mateixa corda que na Sara i continuen agafades a la corda, saltant i llançant-se al matalàs.

Deixa la corda i va cap a la piscina de bolles. La va bordejant i tocant amb una mà i després es fica dins uns segons. Surt i es posa davant del mirall a fer gestos amb les mans i ganyotes amb la cara. Va cap al túnel, s’ajup i mira el seu interior mentre l’agafa amb una mà. El deixa, es posa al terra, aixeca un coixí gran mirant baix aquest i tornant-lo a deixar.

S’aixeca i va cap a una altra part de la sala on es posa a quatre potes a parlar amb un nen. En aquesta posició passa per baix d’una peça que té forma de mig cercle (de pont). S’asseu damunt unes peces en forma de quadrat i es queda mirant els companys que passen per baix del pont. Baixa de la peça on està asseguda i es va cap a un matalàs; salta sobre aquest i es tira al terra. Va cap a un altre matalàs i repeteix la mateixa acció (salta i es tira al terra).

Agafa una peça com l’anomenada abans amb forma de semicercle que està al terra i la posa en forma de pont. Es posa a un costat amb les cames obertes i una nena passa per baix del pont i de les seves cames. De genolls al terra fica el seu braç per dins del pont i el fa sortir per l’altre extrem. Es tomba i estira del braç de la nena que està passant sota el pont. En aquesta posició s’arrossega fins que passa per baix la peça i es posa de peus. Torna a agafar la mà de la nena (A) que està passant per baix del pont i l’arrossega pels matalassos fins que cau al terra. S’aixeca i amb ajuda d’una altra nena (B) torna a arrossegar a l’altra nena (A). Les dues nenes (A i B) es tomben al terra i na Sara, les agafa a cadascuna amb una mà i les arrossega a totes dues; cau i torna a aixecar-se i continua arrossegant-les. Es tomba i agafa la mà d’una de les nenes (A) i l’altra nena (B) agafa a na Sara de la mà i tira d’ella arrossegant-les a les dues. Es lleva del terra i agafa la mà d’una de les nenes (A) tornant a arrossegar-la i es llança sobre ella. Torna a tombar-se i a ésser arrossegada per la nena (A). Mentre és arrossegada i arrossega, combina expressions facials entre somriures i cara de fer força.

Va cap a un dels matalassos grans que hi ha baix les espatlleres i es tomba, va girant fins que cau als altres matalassos. Es dirigeix a n'Ana (la mestra) i li demana que li posi la forquilla dels cabells.

Puja a la caseta de fusta i s’asseu. Es desplaça arrossegant-se, fent la força amb els braços pel banc que hi ha entre la caseta i les espatlleres. A la meitat del banc es posa a quatre potes i continua desplaçant-se. Es posa perpendicular al banc, amb la panxa i els braços sobre la base i les cames gronxant en l’aire. L’altra nena (A) es posa en la mateixa posició que ella però es va i na Sara continua en la mateixa posició. En aquest lloc, gronxa les cames, les encongeix, les estira, posa una cama a la base del banc i l’altra la deixa gronxant-se... Crida a la professora perquè la vegi i li diu que no sap baixar. Puja amb tot el cos al banc i s’arrossega fins arribar a la caseta. Tombada al banc toca amb les mans el terra de fusta de la caseta i fica els dits entre les taules que formen la base de la casa. Es posa de peus i baixa per les escales de la caseta mentre canta en veu baixa i amb la cara seriosa.

Es fica baix la caseta on hi ha altres infants passant per damunt d’ells mentre somriu. S’asseu i parla amb una nena que hi ha fora de la caseta (utilitza un to de veu fluix). Un nen fica un coixí gran dins la caseta i na Sara, juntament amb els altres infants que hi ha, es posen baix el coixí, tapant-se amb aquest. Un company comença a plorar i na Sara surt de la caseta i es posa tombada al costat d’ell mirant-lo seriosa a ell i a la mestra. Torna a la caseta i, sense entrar dins parla amb els infants que estan baix. Va cap a un matalàs l’aixeca una mica i el torna a deixar. Agafa dues peces petites triangulars i una altra rectangular i les fica baix la caseta. Quan els acaba de ficar agafa una altra peça amb forma d’esfera i un coixí i els fica també baix la casa. Per últim agafa una peça rectangular que hi ha prop de la casa, l’agafa i es fica amb ella sota aquesta; damunt del coixí amb el qual els altres infants tenen tapats els peus.

Surt de la caseta a quatre potes i es desplaça en aquesta posició fins a un coixí on es queda tombada cap a baix. Passa una nena pel seu costat mentre esta girant i l’agafa de la capa que porta la nena al coll i, rient, l’estira fins que cau. Es torna a tombar boca baix als matalassos durs.

Torna cap a la caseta però de seguida se’n va cap a la peça amb forma de pont que ara està tombada i es posa feta una bola a l’interior d’aquesta. Es posa de peus, va corrent cap a la casa fa un crit als companys i torna rient per posar-se encongida darrera de la peça amb forma de pont.

De peus, agafa a una nena (A) de les mans i intenta tirar-la al terra. Les dues juguen a empentar-se i també entra en el joc un nen. Els nens es persegueixen i van tirant-se uns sobre els altres i arrossegant-se per terra; ella desenvolupa tot el joc amb un somriure al rostre. Na Sara es queda de peus mirant el terra, agafa una tela groga i li diu a la mestra en un to de veu suau: “m’he la poses?”. Juntament amb la nena amb la que jugava va cap al mirall cadascuna amb la seva tela posada com una capa i fan gestos arruant la cara i girant el seu cos cap a un costat i cap a l’altre.

Quan està caminant els nens es llancen damunt de la seva tela i estiren d’aquesta. Na Sara es riu, estira de la seva tela amb les mans i continua jugant amb el nen a lluitar. Els dos, al terra, es donen amb els peus, s’agafen de les capes, es tiren un damunt de l’altre fins que es lleven i corren cap a un matalàs on es llancen. La mestra els crida l’atenció per destrossar la construcció dels seus companys i els ofereix jugar a una altra zona de la sala on no facin malbé el que fan els altres. Continuen jugant a tirar-se pel terra i el nen es posa damunt la capa de na Sara de manera que aquesta no pot aixecar-se del terra. Na Sara amb cara seriosa li diu a la professora que no pot i aquesta li diu que juguin a altra cosa si no volen fer-se mal i li diu que li demani al nen per favor si es pot llevar. Na Sara, li diu al nen: “per favor, et lleves?” i aquest s’aixeca de la seva tela.

Quan na Sara torna a aixecar-se una altra nena es llança a la seva tela i torna a no deixar-la avançar. Es dirigeix amb un crit a la mestra: “Ana!”. La mestra intervé dient-li que s’ho demani per favor i na Sara li repeteix dues vegades amb un to de veu mitjà: “perfavor Claudia”. Una vegada la nena amolla la tela de na Sara aquesta va a posar la seva tela a la caixa i recull totes les altres teles que hi ha al voltant de la caixa. Es dirigeix cap a la mestra i li diu amb un to de veu elevat però sense arribar a cridar: “Ana me guardes la forquilla?” i la mestra mentre na Sara s’allunya li diu: “ Te la guardo”. Va cap al matalàs tou que hi ha i es tomba boca baix.

Quan s’aixeca del matalàs va cap a una peça gran cilíndrica on uns infants juguen a què tenen conills. Parla amb un to de veu fluix amb els nens que hi ha al voltant d’aquest tub i amb ells tapa el forat posant una tela. La mestra demana recollir les teles i anar a seure i na Sara mentre recull les teles que hi ha dins del cilindre juga amb altre nen a ficar-se dins aquest. Finalment, es posa de peus amb les teles, les recull i s’asseu al cercle.

Com el dia de l'observació no vaig poder documentar els fets, adjunto un montatge d'una altra sessió de psicomotricitat que vaig preparar dies posteriors, en aquesta sessió a diferència de la descrita faig una observació del grup en general documentada gràficament, on les imatges són les que parlen de les accions.